Galejar és un espectacle de dansa que vol reflexionar sobre la relació entre el moviment i la veu. Sobre la capacitat expressiva d’aquestes dues qualitats enteses com una unitat d’acció i de significat. Però no només això. Galejar també vol vincular aquestes qualitats amb el concepte del treball i la seva evolució històrica. El seu significat i les seves connotacions des de les societats preindustrials fins a les societats post industrials actuals. I ho vol fer des d’una mirada contemporània, sense nostàlgia, allunyada del romanticisme, del folklorisme i de l’autocomplaença.

En conseqüència, Galejar, també vol resseguir un recorregut sobre la qualitat del moviment en l’execució del treball i dibuixar la distància entre el moviment lliure i el moviment condicionat en relació amb l’alienació. Una recerca sobre l’evolució de la fisicalitat, de la veu, que impliqui la revisió integral dels nostres cossos quotidians, com a persones i com a intèrprets, i que els vinculi a l’ús, a la funcionalitat, a l’eficiència i, en darrera instància, a la simple existència.

La pregunta que Galejar vol posar sobre la taula és: el capitalisme ha colonitzat definitivament els cossos i les veus? O són, precisament, els cossos i les veus, la darrera trinxera de resistència?